Vull que les canes que pentine parlen
Quantes històries guarda este cabet
Guarda secrets, crida el xiquetQuan sent que, per fi, puc trobar-me
Que el veu prop de mi, vull trobar-te
Vull donar-te el que vols
Ansietat, frustracions, desterrar-les
Vull que m′entres endins, sense por
Sense por, sense atendre a raons
Fins que agafen les notes colors
Sense ordre, insurrectes
La síntesi perfecta, cançons
Cançons i cançons, amb lletres reals
Honestes, sinceres, egòlatres, rares
Donant via lliure al instint animal
Mirant com ens brillen les cares
I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena
Que morir és no viure lluitant
Vull deixar de alienar-me amb la merda
Omplir-me de ràbia i desig
Vull sentir-me d′on sóc, d'una terra
Que m'importa prou més que un país
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre
I que mamà no plore, no s′ho mereix
El concepte és molt fàcil
Si ha de plorar algú que ploren ells
Imprimir caràcter i ritme
Pesa més el cul que la moral
El orgull que pica, que ofega
Moltes vergonyes per amagar
Vull que arribe algo, el que siga
Però sé que si no em moc mal
Senc que igual això mai arriba
I hi ha algo m′espitja a abandonar
Vull gaudir de tot, sense mida
Sense resistències ni frens
Sé que eixa baralla és la vida
Sempre que tingues un plat calent
Vull la veritat, la certessa, el sentit
Que la gent es crega que pot
Perdre la por, matar la culpa
No demanem res, ho volem tot
I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena
Que morir és no viure lluitant
Sí, quiero que suene sincero
Cortarle los hilos al titiritero ya
Quiero al poema sin amos
Que crezca en las manos de algún alfarero
Sí, caigan las frutas del cesto
Muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor
Sienta el tirano angustia y dolor
I que brolle la ràbia d′un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena
Que morir és no viure lluitant
I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena
Que morir és no viure lluitant
(Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills) I que brolle la ràbia d′un crit ancestral
(Quants podran mirar-se algun dia al espill?) I que fem de la por una dansa tribal
(Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però) I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena (Hem de seguir)
Que morir és no viure lluitant (Hem de seguir)
Que no tot en la vida és faena (Hem de seguir)
Que morir és no viure lluitant (Hem de seguir)
