L′olor a podrit de València em posa calent
Expulsat per l'arc de l′estació de tren
Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ullsL′última "xusta" banyà, rosella xafigà
Qui collons ha apagat la llum?
Carn de rodalia i AP7
Set voltes per setmana m′enamore del teu peu esquerre i veig
Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
L'aguante i el tire cap amunt, ouyeah!
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m′ixia de la boca cada volta que l'obria
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m′ixia de la boca cada volta que l'obria
Quan isc a buscar l′alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
Allí sent una melodia
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers
"Incar-me" un garrot i volar, descivilitzar-me
Aprendre a estimar les tares, les turbulències
Descobrir-nos poc a poc les carències
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi
Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi
Esnifar la vida amb "turulo" compartit
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues
Raconets ocults, cicatrius i tatuatges
Soltaves poesia en totes les mirades
Jo tenia les entranyes plenes de deixalles
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'eixia de la boca cada volta que l′obria
Quan isc a buscar l′alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
Allí sent una melodia
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers
Quan isc a buscar l′alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m′arreplegues l'ànima dels peus
Quan isc a buscar l′alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
Allí sent una melodia
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
M′acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m′arreplegues l'ànima dels peus
