Pell De Lluna

Sopa De Cabra

Plouen les paraules,

corren els acords

darrera del teu nom.



Volen les imatges,

tornen els records

portant la teva olor.



Fum de l'herba

entre les branques

vas cremant la millor flor.



Pell de lluna

amb ulls de pluja,

alè de mil colors.



Vas dibuixant el món.



Ploren les paraules,

cauen els acords,

ben molls del teu record.



El camí no té tornada,

cada dia és un tresor,

sense roba i sense ràbia,

vestits d'aigua i sol.



Cos contra cos confonc.



Quan el teu somriure em mira poc a poc,

el meu neguit s'acaba.

Quan a sobre meu et mous a poc a poc,

res ja no té importància.



Plouen les paraules,

cauen els acords,

volen les imatges

cap al teu record.



Cos contra cos confonc.



Quan el teu somriure em mira poc a poc,

el meu neguit s'acaba.

Quan a sobre meu et mous a poc a poc,

res ja no té importància.



Quan el teu somriure em mira poc a poc,

el meu neguit s'acaba.

Quan a sobre meu et mous a poc a poc,

res ja no té importància.



Quan el teu somriure em mira poc a poc,

el meu neguit s'acaba.

Quan a sobre meu et mous a poc a poc,

res ja no té importància.



I després per no cansar-te

sóc jo qui puja i baixa.

I després per no cansar-te

el meu neguit s'acaba.