Plouen les paraules,
corren els acords
darrera del teu nom.
Volen les imatges,
tornen els records
portant la teva olor.
Fum de l'herba
entre les branques
vas cremant la millor flor.
Pell de lluna
amb ulls de pluja,
alè de mil colors.
Vas dibuixant el món.
Ploren les paraules,
cauen els acords,
ben molls del teu record.
El camí no té tornada,
cada dia és un tresor,
sense roba i sense ràbia,
vestits d'aigua i sol.
Cos contra cos confonc.
Quan el teu somriure em mira poc a poc,
el meu neguit s'acaba.
Quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
Plouen les paraules,
cauen els acords,
volen les imatges
cap al teu record.
Cos contra cos confonc.
Quan el teu somriure em mira poc a poc,
el meu neguit s'acaba.
Quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
Quan el teu somriure em mira poc a poc,
el meu neguit s'acaba.
Quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
Quan el teu somriure em mira poc a poc,
el meu neguit s'acaba.
Quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
I després per no cansar-te
sóc jo qui puja i baixa.
I després per no cansar-te
el meu neguit s'acaba.
