Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la Tramuntana,
d'una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l'ala.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s'hi tirava.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suicidi
potser ho deixi fins demà,
fins demà, fins demà!!
