Vull il·luminar com un fanal i amplificar cada senyal
De la contracultura que naix des de baix i és silenciada
Jo vull fer la barricada amb l′Ovidi i Víctor JaraI trencar l'apatia creixent amb guitarres al vent de matinada
Vull ser l′altaveu, i desfer les cortines de fum del poder
Vull ser allò que no es veu, l'alegria dels pobles que s'alcen valents
Vull ser l′altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster
Vull més, m′esmole les dents, Mandela i Allende com a referents
Un cop més, tanca els ulls i imagina
I anem a sortir de la rutina
Un cop més, tanca els ulls i camina
Per les venes corre adrenalina
Música naix de la ràbia
Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia
Som com un as en la baralla
Som com el dimoni que camina entre la flama
Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions
A mi em mouen les passions, el bombo i la caixa i les seues pulsions
Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una guerra
Per l′hegemonia de les posicions
I en el meu camp de batalla jo tinc les cançons
Vull ser l'altaveu, que rebente la norma i el llibres d′estil
Vull ser allò que no es veu i la mare que trau endavant als seus fills
Vull ser l'altaveu, del xiquet que somia en un món ple d′amics
Vull ser Malcom X, tinc la paraula, tremolen els rics
Un cop més tanca els ulls i imagina
I anem a sortir de la rutina
Un cop més tanca els ulls i camina
Per les venes corre adrenalina
Música naix de la ràbia
Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia
Som com un as en la baralla
Som com el dimoni que camina entre la flama
Música naix de la ràbia
Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia
Som com un as en la baralla
Som com el dimoni que camina entre la flama
No és qüestió de genètica, és de simple ètica
Obrir els ulls, veure l′infern, saber que res és etern
Acompanyat de la mètrica, de l′alfabet i aritmètica
Òbric els fulls d'este quadern, ho convertisc en fonètica
Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d′esta gàbia
Som la tormenta d'arena que va convertir esta terra en Arcàdia
Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons
En este desert on no queda verd nosaltres serem el monzó
Música naix de la ràbia
Sona la freqüència per fugir d′aquesta gàbia
Som com un as en la baralla
Som com el dimoni que camina entre la flama
Música naix de la ràbia
Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia
Som com un as en la baralla
Som com el dimoni que camina entre la flama
